martes, 19 de junio de 2012

Finals

Ja podeu posar els vostres exercicis sobre "Finals" en aquest apartat.

9 comentarios:

Jordina Farré dijo...

FLASHOS
Tot estava a punt pel gran dia. Fer la Primera Comunió havia estat una magnifica fita per a superar les dificultats de l´ operació quirúrgica. La Lluna bressolava la llar i el silenci, només trencat per les campanades del rellotge, s´ unia al perfum dels rams de flors. La nena dormia aliena als esdeveniments de les properes setmanes. La nit va ésser llarga i trenquil.la.
Els primers raigs de Sol, es varen escolar pels foradets de les persianes decorant la cambra de llum càlida. Començava l´ aventura de fer-se una mica més gran. La Claudia es va llevar il.lusionada i es dirigí a la seva mare per prendre la medicina. Desprès d´ esmorzar, l´ ajudaria amb el vestit i li feria un preciós pentinat; per a ells, celebrar l´ esdeveniment significava quelcom més que per als altres pares, havia estat un objectiu. Per Nadal, s´ havia produït el miracle: el desitjat trasplantament de cor; la donant era una nena dos anys més gran que ella. S´ havia acabat l´ angoixa .
Passat el migdia, la comitiva arribava a l´ església omplint-la de gom a gom; als bancs del davant es col.locaven tots els nens i nenes protagonistes de la cerimònia, les famílies es situaven ordenadament en els de darrere. Tota la quitxalla feia molt de goig, elles amb els vestits blancs de gassa i ells amb les seves petites corbates. Els clergues apareixien els últims al compàs de la música. Era previsible una nombrosa assistència de fidels, fet que va obligar a concelebrar l´ Eucaristia amb altres capellans de parròquies veïnes. Llàstima que la Claudia perdés el coneixement al mateix instant de la Consagració, quan el diaca Abraham, un antic membre de la comunitat supervivent d´ un incendi, es disposà a ajudar en la missa.
Es va recuperar en poca estona, tot i així, la mare va estar pendent d´ ella a partir d´ aleshores, mai s´ havia desmaiat desprès de l´ operació. Els pares van procurar que el convit seguis el seu curs. Al vespre, la nena va caure en un son profund, esgotada per les activitats de la festa. L´ incident quedava com a tal; els assistents ho havien atribuït a la calor, en cap cas ningú sospitava la veritat: la nena havia tingut una visió molt estranya i desagradable.
La Maria desprès d´ acotxar la seva filla, es va retirar al dormitori repassant mentalment tots els fets del dia. Els progenitors estaven feliços i així s´ ho demostraren, però, al cap d´ uns minuts, entre expressions

Jordina Farré dijo...

amoroses, varen sentir un crit. El pes de l´ ansietat tornava a empènyer des de la boca de l´ estomac cap amunt. En un instant estaven al costat de la nena; la van trobar recolzada al capçal del llit abraçada a les cames, plorant i amb una forta taquicàrdia.
Des del mateix moment que el pediatre els va fer saber el problema de cor de la petita, en Jaume i la seva dona van lluitar per a ella. Era fruit de l´ amor i no permetrien que patís. El desmai a l´ església era el començament d´ un calvari.
La´ n demà, els pares van saber uns quants detalls més d´ aquell somni que la tenia espantada; es va repetir varies vegades fins que la mare decidí visitar un especialista. La psicòloga s´ endinsà en la ment de la jove pacient i el que descobria no li agradava gens. Una alarma es va encendre en el pensament dels adults. Aquell fenomen estrany s´ escapava de la normalitat i la seva salut es debilitava cada dia una mica més, així que la professional va demanar consell a un col.lega amic, expert en hipnosi que assessorava la policia. Els flashos eren breus, en canvi l´ olor de cera o espelma cremada o alcohol, eren forts i intensos, igual que la sensació d´ ofec...
Els pares van acceptar sotmetre la seva filla a una regressió, s´ ho van pensar molt però, no volien córrer cap risc. Les sessions es realitzaren en una consulta de l´ hospital on havia estat ingressada tantes vegades, perque la Claudia feia dies que no dormia i començava emmalaltir. En Lluis va haver de fer tres intents abans d´ entrar en la ment de la menuda. En un inici només pronunciava paraules confuses fins que el psicòleg va conduir-la utilitzant preguntes senzilles, només havia de respondre si o no. Passats uns minuts demostrava ansietat, van descansar i continuaren la sessió amb més força. La petita pacient era valenta i estava disposada a col.laborar.
El món voltava entorn als pares amb estones d´ optimisme i d´ altres d´ incertesa, en Jaume i la Maria s´ abraçaven en aquella espera trista i confusa unint els batecs dels seus cors en un de sol com volent transmetre vitalitat a la seva nena. Amb un dolor ple d´ interrogants es van mantenir pacients fins el final. Al cap de dues hores el facultatiu els va cridar al despatx. L´ expressió de la cara era prou explícita, els fets s´ escapaven d´ allò racional i només es podien estudiar dins el vessant del món extra sensorial. La Claudia estava patint una experiència en la que els flashos que

Jordina Farré dijo...

tenia prenien força, essent més nítids i clars cada dia que passava i revelant detalls de la mort de la seva donant. Era esfereïdor, la Maria i en Jaume units encara més en el desconcert de la terrible veritat, van posar la seva confiança en el jove terapeuta consentint una altra regressió a fi d´ obtenir pistes sobre l´ assassí desitjant alliberar la seva filla del suplici.
La menuda, controlada per les infermeres, havia superat els primers moments obscurs dels records, i amb un gran aplom, va començar la següent sessió.
Aquesta vegada en Lluis va deixar el bloc de notes per gravar-ho en vídeo. Els pares, al costat d´ ella l´ observaven en silenci.
- El teu nom és Claudia? -va preguntar el psicòleg.
- Sí -respongué la nena.
Desprès d´ unes quantes preguntes banals, el clima de la sala va començar a ésser tens. L´ interrogatori era més concret i la Claudia trigava una mica en contestar.
- Explica´ m que va passar el dia que et van raptar –li va dir el professional.
La pacient començà el relat amb un altre timbre de veu, serena i segura, explicant amb tot detall els moviments de l´ agressor. Quan s´ acostaven els fets àlgids, la nena presentava els mateixos símptomes de la víctima, els pares s´ inquietaven.
- ...m´ agafa pels cabells, hi ha poca llum, és fosc, oloro a espelma cremada, em respira al darrere, noto un fort cop al cap, perdo el món de vista, desperto, estic lligada, la boca tapada, vull cridar, no puc, el cap em fa mal, l´ olor és mes forta, ara sento un soroll de porta, ve cap aquí, (amb nerviosisme evident) s´ acosta, noto el seu alè pudent, d´ alcohol, em posa una bossa al cap, m´ estreny el coll, li puc veure els llavis, te, Pare Nostre que esteu en el Cel...
- Descansa Claudia, a la de tres retorna, ha passat tot... – li diu el psicòleg xiuxiuejant-li a cau d´ orella.
- Ho he fet bé? – s´ interessa amb els ulls plorosos.
Ara hi havia una explicació més o menys creïble pels fenòmens estranys. La menuda es va recuperar ràpidament en poques setmanes, l´ informe

Jordina Farré dijo...

psicològic que en Lluis va lliurar a la policia, va ésser suficient per a començar a investigar casos no resolts de nens i nenes desapareguts d´ entre vuit i deu anys, tots en circumstàncies similars. Però si la Claudia i la seva família creien que estaven lliures d´ aquell calvari, no era així. La policia estava sobre la pista bona, sí, però no havien enxampat l´ agressor. La nena, un cop recuperada, va tornar a tenir malsons encara més agressius. En Jaume i la Maria van telefonar desesperats al psicòleg. No hi podia fer res ell, la policia ja treballava en el cas.
Feia mesos que la Claudia havia rebut el cor d´ una nena assassinada que no descansava en pau. Havien mal llevat una vida que serviria per a una altra, excel.lent coordinació dels serveis sanitaris. On calia estrènyer la recerca? En Luis, al gaudí d´ una extensa informació, sentia l´ impuls d´ investigar per la seva banda. Tenint en compte l´ hora, la manera en que es va produir la mort, els detalls de l´ autòpsia... només calia vestir-ho amb l´ informe de la hipnosi . Un capellà?, no podia ésser, i per què no?, es qüestionava responent-se a sí mateix. A cada pregunta trobava una resposta. El motiu, el mòbil, les peces encaixaven com en un trenca closques...i si s´ equivocava?...
Va fer un quadre sinòptic de l´ entorn de la víctima i analitzant les frases de la regressió. Es va implicar de tal forma en l´ assumpte, que gairebé sentia les mateixes emocions que la nena, el llaç d´ empatia era fort entre ells fins a notar l´ instant que començaven els flashos.
Les primeres especulacions li van fer pensar en una persona capaç d´ haver comès aquell crim, però tot era un mar de dubtes, així que, junt amb la policia començà a vigilar els sospitosos. Desprès de dues setmanes, estava convençut de qui era, coincidia l´ olor a cera, a vegades bevia, duia una cicatriu en un llavi i no tenia coartada, per tant, van anar a detenir-lo. La història s´ havia acabat, s´ hauria d´ haver acabat, aquella mateixa tarda, en Lluis es va adonar que prop del domicili de la petita víctima, hi havia una botiga on feien figures de cera, però el dependent no podia ésser, duia poc temps treballant-hi i segur que tindria coartada, de tota manera l´ investigarien. Les pistes s´ esvaïen com la boira. Faltaven detalls. Què era allò que se li escapava? Tornava a dubtar de tothom altre cop... i començà a meditar quin podria ésser el mòbil.

Jordina Farré dijo...

Un servei sanitari magnífic! ... No volia creure el seus propis pensaments, era massa cruel, però les sospites creixien dia a dia. A aquelles alçades era com un membre més de la família, li havien obert les portes de la llar en benefici de la petita. El miraven com el salvador i s´ estava convertint en el botxí. En el seu interior negava l´ evidència, però la Claudia el necessitava. Una vida a canvi d´ una altra es repetia. Com?...
Els flashos de la menuda apunyalaven l´ ànima d´ en Lluis fins que finalment va prendre la decisió. Es va encaminar cap al domicili de la nena decidit a fer confessar al culpable. Ho veia tot ben clar. Explicaria la seva teoria, el sospitós es sentiria acorralat i confessaria. No obstant, era una intuïció carregada de suposicions.
En Jaume treballava de sanitari i anava sol amb l´ ambulància la tarda dels fets. Normalment no bevia alcohol, però aquell dia s´ hauria pogut saltat la normativa. L´ olor a cera no sabia d´ on era, ja ho trobaria; potser hi havia un còmplice!... Arribava a la casa quan va rebre un sms del comissari. El diaca Abraham havia confessat el delicte.
Alleugerit i a la vegada confús, en Lluis va decidir visitar la seva jove amiga.
- Com estàs guapíssima? – Li preguntà el terapeuta
- Molt millor – Va contestar la nena amb els ulls plorosos
- T´ amoïna alguna cosa?
- Puc explicar-te el somni que he tingut avui?
- Es clar que sí, petita – Respongué ell
El professional va demanar que els deixessin sols uns moments. La nena amb veu tremolosa li va dir que hi havia dues persones, i acostant-se a cau d´ orella ....

conxa dijo...

DECISIONES -1-

DECISIONES

¡Maria, vida mía, ¿qué te pasa?, cariño despierta!
Paula sacude a su hija, la ha oído llorar y chillar, debe tener un mal sueño.
La niña se está recuperando de un trasplante de corazón. Nació con una malformación congénita que sólo podía solucionarse con un donante que fuera compatible con ella. Tras años de angustia y lucha, por fin lo han conseguido. Otra pequeña como ella, muerta en un brutal accidente, le ha devuelto la vida.
Abre los ojos asustada y fija la mirada en su madre.
Qué ocurre, corazón, díselo a mamá.
Un señor malo perseguía a una niña y le hacía daño.
Pero eso es un sueño, no debes padecer, seguro que estaban jugando.
No, no, mamá, estaba llena de sangre.
Bueno, tranquila, ya me quedo un ratito contigo.
La besa con ternura, se acuesta a su lado y se duermen.

Julio nunca quiso un hijo, pensaba que la pareja era lo más importante pero, cuando tras la gran insistencia de su mujer, dio su brazo a torcer, la mala fortuna quiso que naciera con ese grave problema. Paula se volcó completamente en la niña, lo asumió con energía y valentía, al contrario que él. Aquella personita se había hecho dueña del tiempo y de su mundo. Las visitas a los médicos y hospitales se sucedían, los cuidados eran intensos, todas las horas estaban dedicadas a Maria y, cuando al llegar la noche se acercaba a su mujer, ella lo rechazaba cansada. Se sentía sólo.
Todo aquello le sobrepasaba. Se volcó en su trabajo, era visitador médico, y en alguna que otra aventura esporádica, cuando se desplazaba por motivos profesionales.

La mañana ha amanecido lluviosa. Cuando ambas despiertan él las espera con el desayuno en la mesa. Su actitud, desde la intervención ha cambiado de forma notable. El día que Paula lo llamó con urgencia para decirle que había un donante, volvió de inmediato de su viaje. Tras el trasplante se ha implicado mucho más, ha estado todo el tiempo al lado de las dos. Parece que la familia pueda remontar. Ambos están tratando de salvar aquello que estaba casi muerto. La esperanza de que su niña recobre la salud es fundamental.

conxa dijo...

2.Nuestra pequeña está triste e irritable, ha dormido mal - dice Paula- , ha tenido una pesadilla, por eso me he acostado con ella.
No te preocupes, lo entiendo perfectamente, supongo que se debe a todo el proceso que está pasando. Poco a poco todo se normalizará, ya lo verás.
Ahora se siente arropada y comprendida, lo ve tan cambiado...
Esta noche de nuevo oye los gritos de su hija.
Cariño estoy aquí, no pasa nada.
Es el señor malo otra vez, persigue a la niña con un coche, quiere huir pero no puede.
El sueño se va repitiendo día tras día y Paula empieza a inquietarse. Justamente, la chiquilla que ha salvado la vida de su hija, murió atropellada y la angustia empieza a apoderarse de ella.
Oh, Julio, ¿querrá decir algo el sueño de Maria?, lleva muchos días repitiéndose.
No hagas caso, eso es una tontería.
Quizá deberíamos explicarlo a alguien. No sé, me preocupa. Mira que si tuviera algo que ver con nosotros. Recuerda que dijeron que la donante murió atropellada.
¡Deja ya de decir bobadas, ya se le pasará!
Julio empieza a estar harto de los sueños y de los comentarios de su mujer. Empieza a temer que todo vuelva a ser como antes. ¡Después de todo! - piensa-.

Día tras día buscaba una solución a su problema. Éste empezó a fraguarse mientras observaba, sentado en el hall del hotel donde siempre se alojaba, al recepcionista, aquel hombre que esperaba impaciente la llegada diaria de su familia, una mujer guapa y morena y una niña preciosa, de la edad de María.
Pronto se interesó por ellas y, dado que Jero, así se llamaba el empleado, era una persona afable y extrovertida, no tardó en saber todo cuanto pretendía. La hija de aquel sufría de alergias y la estaban tratando en el Hospital de La Fe. Por lo demás era sana y fuerte y con la pertinente medicación, los periodos de crisis se iban distanciando. Fueron largas conversaciones que se fueron sucediendo a lo largo de los meses, siempre que regresaba a la ciudad. Se diría que entre ellos se había creado una corriente de simpatía.
Por aquel entonces empezó una aventura con Celia, la enfermera que le atendía cuando visitaba al Dr. Castro, uno de los especialista a quien ofrecía sus productos en el Centro hospitalario.

conxa dijo...

3.Esta mañana, en la consulta con los médicos, Paula comenta el sueño recurrente de su niña, teme por su recuperación a causa del stress y la angustia que soporta. El psicólogo tampoco tiene explicación para lo que está sucediendo.
Es entonces cuando decide que ha llegado el momento de investigar por su cuenta. Sabe que no puede acudir a la policía, qué va a decirles, ¡que su hija sueña con un hombre que atropella a una niña!
Tampoco puede contar con su marido, siempre que sale el tema acaban riñendo, él no quiere saber nada. La convivencia vuelve a ser difícil.
Sentada ante el ordenador, solo puede consultar el día del suceso. No sabe el nombre, ni la dirección de los padres de la fallecida, ni tampoco su ciudad de origen, nada.
Tras horas investigando descubre que ese día hubo 3 accidentes en distintas ciudades del país. Uno en Ávila, otro en Madrid y el último en Valencia. Los dos primeros eran personas mayores y el tercero una niña: Susana Belda 10 años, atropellada por un coche que se dio a la fuga. La única pista que tiene la policía es que era un Peugeot blanco, según indicaron los testigos, entre ellos la propia madre. Parece que iban a buscar al padre al trabajo y al cruzar la avenida el auto se les abalanzó.
Por los periódicos constata que el hombre es conserje del Hotel Pleamar. Un escalofrío le recorre el cuerpo y la duda empieza a instalarse en su cabeza. Ese es el hotel en que se aloja Julio siempre que acude a dicha ciudad. Pero, ¿puede haber alguna conexión?
Empieza a rememorar el día en que la llamaron del Hospital para decirle que iban a recibir un corazón que podía ser compatible con el de María. Él se encontraba en Valencia, y cuando le llamó para decirle que acudiera de inmediato, parecía como si la estuviera esperando. No sabría decir por qué, pero la manera de contestarle, la euforia en su voz la sorprendió, aunque también era lógico, no en balde era su hija, pese a todas las diferencias que había entre ellos.
Puede ser todo casualidad, - se dice- , pero no para de dar vueltas al asunto.
Intenta hablar de nuevo con Julio, y él se solivianta ante sus preguntas y comentarios. Esto hace que todavía se angustie más. No tiene sentido esa reacción y decide ir a ver a los padres para saber de primera mano qué ocurrió. Se inventa una excusa, sabe que si le dice que está muy agotada y que por eso piensa mil y una cosas raras, no se extrañará si se ausenta un par de días.
Acepta encantando esa propuesta.
Me parece que es lo más apropiado. Tomate unos días, yo me quedo con María. Ella estará bien y yo la cuidaré. Olvídate de tus manías, seguro que cuando vuelvas ni tan sólo habrá tenido pesadillas, te conviene un descanso.
Al día siguiente marcha hacia Valencia. No sabe cómo enfocar sus dudas, no quiere lastimar más a unas personas que han perdido un hijo. Entiende por lo que están pasando. Tampoco quiere presentarse en el lugar de trabajo del padre, pero no tiene su dirección. Finalmente, y tras alguna que otra llamada, logra hacerse con ella.
Cuando está a punto de hacer sonar el timbre, las piernas le flaquean, pero sabe que no puede echarse atrás y que debe conocer lo qué ha pasado.

conxa dijo...

4.-Quién es – se oye a través del interfono-
- ¿la Sra. Belda?, quisiera hablar con Vds. Es sobre su pequeña.
- Si es de la prensa, haga el favor de marcharse, no queremos saber nada.
-No, no, soy la madre de Maria, la receptora del corazón de su hija.
- Pero..., ¿cómo es posible?– una voz apenas audible suena-
- Por favor, déjeme hablar con Vd., solo será un momento.
El ruido del portal al abrirse, la invita a entrar. Sube las escaleras con un nudo en la garganta. Qué va a decirle a esa pobre mujer. Tiene ganas de echar a correr, pero sigue subiendo.
En el umbral, una mujer joven, de su misma edad, la mira con ojos tristes. Con una leve inclinación la deja entrar.
Sin saber cómo, se ven llorando y fundiéndose en un abrazo. Luego, como si de viejas amigas se tratara, empiezan el relato de sus vidas hasta el punto en que convergen. Las dos son conscientes de que algo no marcha bien. La historia ha sido cruel y han de buscar una explicación. Saben que, quizá de la misma, se abrirá una gran herida, pero han de seguir adelante.
Cuando Jero regresa del trabajo, le explican todo lo que han hablado y él atónito aporta nuevos datos. Saben que no está en sus manos solucionarlo, pero sí que pueden hacer participes de sus ideas a la policía; ellos investigarán.
De regreso a casa se encuentra desfallecida. Sabe que ha estado involucrando a su marido, pero necesita conocer la verdad.

Cuando rememora aquellos momentos, no sabe si obró bien, ni tampoco si Julio merecía ese final. Su familia se rompió definitivamente. Su hija vivirá siempre con el peso de la culpa de su padre y ella, ella sigue preguntándose cada día porque su existencia se ha escrito de ese modo si el desenlace no hubiera podido ser distinto para todos, pero la historia se va construyendo a través de nuestras decisiones y ya nunca es posible dar marcha atrás. Quizá lo único que importa ahora es que María vive.
Conxa
16-7-12