JORDINA dijo... Comentari de la Sra. Daloway de Virginia Woolf
Deixant a part que aquesta novel•la en el seu temps deuria haver estar trencadora, trobo que és bastant agosarada en el sentit que manifesta tot el que pensa de totes les qüestions de tothom i en tot moment valguin les redundàncies. Denota un profund coneixement de la ment humana en l’àmbit de la vida quotidiana de l’ alta societat i demostra tenir grans coneixements sobre psicologia. M´ ha sorprès la manera com està escrita, una narració seguida talment com les idees i el pensament. Enllaça els personatges amb les històries de manera natural detallant de forma acurada els entorns i els sentiments dels seus protagonistes. La narració gira al voltant de la vida i la mort, sobre tot la última perquè toca el tema varies vegades descrivint emocions tant propers que sembla que parli d´ ella mateixa. La meva conclusió és que és una perfecte coneixedora del gènere humà en tota la seva amplitud, sense por a manifestar en cada moment el que pensa: les pors, els dubtes, els conflictes interns que per naturalesa mortifiquen aquelles ànimes dèbils i mostra amb total senzillesa la misèria humana. La força de la protagonista arrossega als altres personatges amb ella. Tots són part important, no existirien sense la Clarissa, és el nexe d´ unió entre ells. La seva lectura m’ha fet recordar, salvant les distàncies, a Mme Bovary de Flaubert i a Solitud de Víctor Català, amb una bona càrrega de nostàlgia i esperança, a la vegada submisa i rebel en la societat que l´ envolta.
1 comentario:
JORDINA dijo...
Comentari de la Sra. Daloway de Virginia Woolf
Deixant a part que aquesta novel•la en el seu temps deuria haver estar trencadora, trobo que és bastant agosarada en el sentit que manifesta tot el que pensa de totes les qüestions de tothom i en tot moment valguin les redundàncies. Denota un profund coneixement de la ment humana en l’àmbit de la vida quotidiana de l’ alta societat i demostra tenir grans coneixements sobre psicologia.
M´ ha sorprès la manera com està escrita, una narració seguida talment com les idees i el pensament. Enllaça els personatges amb les històries de manera natural detallant de forma acurada els entorns i els sentiments dels seus protagonistes.
La narració gira al voltant de la vida i la mort, sobre tot la última perquè toca el tema varies vegades descrivint emocions tant propers que sembla que parli d´ ella mateixa. La meva conclusió és que és una perfecte coneixedora del gènere humà en tota la seva amplitud, sense por a manifestar en cada moment el que pensa: les pors, els dubtes, els conflictes interns que per naturalesa mortifiquen aquelles ànimes dèbils i mostra amb total senzillesa la misèria humana.
La força de la protagonista arrossega als altres personatges amb ella. Tots són part important, no existirien sense la Clarissa, és el nexe d´ unió entre ells.
La seva lectura m’ha fet recordar, salvant les distàncies, a Mme Bovary de Flaubert i a Solitud de Víctor Català, amb una bona càrrega de nostàlgia i esperança, a la vegada submisa i rebel en la societat que l´ envolta.
Jordina
Publicar un comentario